![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2019/01/Asplenium-trichomanes3.jpg?resize=587%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2019/01/Asplenium-trichomanes1.jpg?resize=488%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2019/01/Asplenium-trichomanes2.jpg?resize=295%2C440&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2023/03/Asplenium-trichomanes_MQLS.jpg?resize=900%2C600&ssl=1)
![](https://i0.wp.com/elmedinaturaldelbages.cat/wp-content/uploads/2019/01/Atrichomanes.jpg?resize=569%2C380&ssl=1)
La falzia roja (Asplenium trichomanes) és una falguereta que arrela a les escletxes de les roques i dels murs ombrívols. Fa nombroses frondes, d’entre 10 i 20 cm, que surten d’un petit rizoma comú. Les frondes estan dividides una sola vegada; cadascuna d’elles consta d’un raquis fosc amb brillantor bruna o vermellenca a la part basal -d’aquí el nom de falzia roja- i de 10 a 30 parells de segments o pinnes ovades o arrodonides, d’1 cm, amb el marge lleugerament crenat. Els sorus, les agrupacions d’esporangis on es formen les espores, són linears i es disposen oblíquament en dues rengleres a la cara inferior de les pinnes.
En temporada eixuta, la falzia roja es mostrarà seca i fràgil, però recobrarà la ufanor verda en temps humit. La falzia roja té una àrea de distribució i un rang altitudinal extensos.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 5ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]