El romaní (Salvia rosmarinus [= Rosmarinus officinalis]) confia la seva supervivència als incendis forestals a la naixença d’una nova generació, mercès a les llavors guardades al sòl i que poden germinar. El romaní és prolífic en la floració i producció de llavors seques i resistents que romanen viables durant molts anys. El sòl d’on hi hagut romaní esdevé el banc de les seves llavors. Després d’un incendi, quan la llum arriba amb molta més intensitat al sòl i aquest s’escalfa, les llavors de romaní germinen i donen lloc a una nova generació.
A les imatges, plançons de romaní nascuts de llavor al terra encara majoritàriament nu, un any i mig després de l’incendi.
En canvi, no és gens habitual que una mata de romaní rebroti després d’haver-se’n cremat tota la part aèria.
[fotos Jordi Badia]