El canal de la Colònia Jorba o de Viladecavalls és una obra intrèpida i colossal promoguda per l’empresari manresà Pere Jorba Gassó, dirigida per l’enginyer Francesc Vila Pons i construïda entre els anys 1903 i 1913. La funció del canal va ser fer arribar aigua per sobre de la central hidroelèctrica de la Colònia Jorba o de Viladecavalls i amb el salt sobre la turbina produir electricitat per ser utilitzada a la fàbrica tèxtil pròpia de la Colònia Jorba o del Manganell. L’excedent d’electricitat produïda es venia a d’altres fàbriques, entre elles inicialment a Manufactures Berenguer d’Artés i anys més tard a la gran fàbrica Bertrand Serra o Fàbrica Nova de Manresa.
El canal de la Colònia Jorba capta 0,5 m3/segon d’aigua del riu Calders a la resclosa de Bonveí, la transporta suament en un recorregut de 5 km especialment difícils pel vessant de la dreta de la vall a través d’un relleu recargolat de meandres, pendent i fet de roca calcària dura d’origen marí de l’Eocè, i l’aboca en un salt de 80 metres de desnivell a través d’una canonada forçada sobre la central hidroelèctrica situada a la vora del riu, uns 500 metres aigües amunt de la Colònia. El canal té nombrosos túnels al seu recorregut, el més llarg dels quals d’una longitud d’uns 500 metres, i passa també adossat al Forat Micó. Un pendent imperceptible, mínim, fa circular l’aigua lentament. Allà on el canal no és excavat a la roca, les parets són construïdes amb pedra del lloc cimentada. El canal té una secció estreta, d’aproximadament 1 metre d’amplada per a la circulació de l’aigua, mig metre de paret de pedra a banda i banda, i 3 metres de fondària. L’estretor del canal fa que l’aigua s’hi mantingui fresca.
Després de més d’un segle, el canal i la central hidroelèctrica de la Colònia Jorba II segueixen en funcionament produint una electricitat neta que actualment s’injecta a la xarxa general. Alguns trams del canal es poden resseguir a peu per la vora convertida en passeig.
Des del punt de vista ambiental, el canal de la Colònia Jorba distribueix generosament humitat, hàbitat aquàtic i frescor en un vessant rocós encarat majoritàriament a sud.
[fotos Jordi Badia]