La riera de Calders serpenteja en una profunda i sinuosa vall enfonsada als sediments marins de l’eocè superior on afloren nombrosos fòssils, en una successió inacabable de meandres, des de Monistrol de Calders on neix de la confluència de les rieres Golarda o de Marfà i de Sant Joan, fins a Navarcles on desemboca al riu Llobregat. La capçalera de la riera de Calders drena una àmplia extensió a la meitat sud del Moianès.
Les imatges 1º i 2ª mostren el seu curs mitjà, al terme de Calders. A la 1ª, la riera alegre en el seu estat natural mostra el poder erosiu prop de Bellveí. A la 2ª, les aigües retingudes per una presa al meandre de la casa de Rubió han esdevingut calmes, verdoses per l’abundància d’algues en temps de secada estival. A la imatge 3ª, el gran gorg del Manganell o de la Colònia Jorba, al curs baix de la riera.
Un notable canal fet construir entre els anys 1903 i 1913 per Pere Jorba i Gassó, el qui fou el fundador de l’imperi comercial Jorba de Manresa durant la primera meitat del segle XX, ressegueix durant 5 esforçats quilòmetres la sinuosa vall de la riera de Calders per la dreta, ja sigui penjat al vessant o en túnels excavats a la roca dura, des de la presa de Bellveí d’on pren un cabal de 0,5 m3/segon fins a la central hidroelèctrica Jorba II, ja prop de la colònia del mateix nom, on aconsegueix un salt de 78 metres. La dificultat orogràfica de la construcció d’aquest canal il·lustra la ferma voluntat dels emprenedors d’aquell temps.
La tardor de l’any 1994, la riera de Calders desfermà una riuada excepcional que s’endugué el bosc de ribera, ponts i fins i tot una persona a la colònia Jorba.