Tres imatges de la regeneració ràpida i vigorosa de la roureda després dels incendis, sovint substituint a la pineda anterior.
La imatge 1ª mostra el límit de l’incendi del Bages i el Solsonès de l’any 1998. Abans del foc, les pinasses -al fons, a la zona de color verd, no cremada- dominaven arreu, també on ara dominen els roures -a la zona de color vermellós del davant, cremada el 1998-. A la zona cremada els roures van rebrotar de soca, mentre que les pinasses van morir, sense regeneració ni descendència.
La imatge 2ª mostra l’aspecte hivernal d’una clapa de roures que ocupa un vessant obac prop del Plaià (el Pont de Vilomara i Rocafort). Abans de l’incendi de 1985 aquests roures ja hi eren, però no es notava perquè eren coberts per pins de la mida del que apareix a primer terme. És clar que, en aquest cas, l’incendi ha afavorit els roures en detriment dels pins.
La imatge 3ª mostra una zona extensa del sud de la comarca del Solsonès, allà on limita amb la de Bages al terme de Cardona, coberta de roures de color marró vermellós, rebrotats després de l’incendi de 1998. Abans de l’incendi, a la zona dominava el color verd de la pinassa que encara es pot veure a la zona de prop del torrent -part central dreta- que no es va cremar.