Les estepes, entre elles l’estepa blanca (Cistus albidus), produeixen nombroses llavors dures i ben protegides que s’acumulen al sòl, on es mantenen viables durant molts anys. En cas d’incendi, aquestes llavors suporten el pas del foc i germinen després en el terreny que ha quedat sobtadament lliure i ben il·luminat. A diferència de la majoria d’arbustos, les estepes doncs es recuperen dels incendis per germinació de llavors. La població d’estepes fins i tot resulta normalment afavorida pel foc. Aquest és efectivament el cas de l’estepa blanca a la carena dels Emprius, al PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, fins on va arribar el gran incendi de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders de l’estiu del 2003. Transcorreguts 3 anys del foc, hi creixen nombrosos peus nous d’estepa blanca que passarà a dominar encara més la comunitat vegetal.
[foto Jordi Badia]