La comparació entre aquestes dues fotos del sud de Manresa, a La Guia, obtingudes des de la zona de l’església de la Cova, la 1ª a començament del segle XX (primera dècada, probablement) i la 2ª a l’any 2008, posa de manifest la joventut dels boscos propers a la ciutat.
A la foto antiga pràcticament no s’observa vegetació espontània. Gairebé tot són conreus (oliverars i vinyes, principalment), mentre que a la foto recent tot l’antic espai agrícola marcat a la foto antiga amb cercles verds ha estat ocupat pel bosc i per la vegetació arbustiva alta (màquia). La zona assenyalada amb el cercle vermell a la foto antiga, que té molt pendent i és rocosa, està coberta per vegetació espontània arbustiva. Aquesta zona no apta per al conreu va actuar com un refugi de biodiversitat vegetal d’espècies forestals i va subministrar llavors per a la colonització de les àrees properes que van deixar de ser cultivades. Com a conseqüència d’aquest procés, ara aquestes àrees tenen una alta diversitat d’espècies llenyoses (n’hi ha com a mínim 25, entre arbres, arbustos i lianes), cosa que és poc freqüent als boscos i les màquies d’implantació recent del Bages.
Al fons i a l’esquerra de la foto antiga, abans d’arribar a Montserrat, es veu un vessant de color relativament clar que delata el poc recobriment vegetal propi de les zones conreades a l’ara boscosa i sovint impenetrable obaga de l’Anneta de la vall de la riera de Rajadell. Les dues ratlles fosques en el sentit del pendent que s’aprecien en aquesta obaga són el que en podríem dir torrents contra natura, construïts per l’home per canalitzar les aigües pluvials.
[fotos arxiu Jaume Pons (1ª) i Florenci Vallès (2ª)]