Els Castellots de Tanca, a la carena de L’Espluga de la serra de l’Obac (a la imatge), junt amb el Castellsapera, literalment castell de pedra, i la carena dels Emprius tipifiquen el relleu quadrangular, en castell, característic dels conglomerats calcaris oligomíctics, que contrasta amb els relleus arrodonits que donen els conglomerats polimíctics dominants al PN de Sant Llorenç del Munt i serra de L’Obac i que formen els cims suaus del Montcau i de La Pola.
Diverses vies d’escalada s’enfilen als Castellots de Tanca. Una galeria natural practicable travessa els Castellots de Tanca per l’interior, prop de l’extrem occidental. També cal ressenyar el Quarto de Reixa, una balma obrada situada a la base de la cara sud dels Castellots de Tanca.
La carena de L’Espluga arranca de la carena principal de L’Obac just al coll de Tanca, al nord del turó de la Pola, i es dirigeix en perpendicular cap a l’oest fins a quedar escapçada pel sot de Matarrodona. La carena de L’Espluga pertany íntegrament al terme de Mura (Bages). Però des de Manresa i el seu voltant s’observen molt millor el Castellsapera, ja al Vallès Occidental, i la carena dels Emprius que s’estenen de nord a sud que no pas els Castellots de Tanca que queden encarats de proa. [foto Jordi Badia]
Vegeu l’article Conglomerat, de Jordi Badia.