Els plecs de serra Borina són l’expressió més espectacular de l’abrupte anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló.
L’anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló és una estructura molt potent, d’uns 12 km de longitud i orientada de SO a NE, que travessa al sud d’aquesta població. La riera d’Oló ressegueix el flanc SE de l’anticlinal, molt propera i en paral·lel a l’eix. El flanc NO de l’anticlinal, on se situa la població de Santa Maria d’Oló, és relativament suau o horitzontal; en canvi el SE, el flanc enlairat, es presenta amb els estrats progressivament més drets fins arribar a la vertical o a replegar-se al pla de falla i eix anticlinal. Aquesta disposició del flanc SE s’aprecia rotunda i bella als plecs de serra Borina, mercès a l’excavació de la riera.
L’anticlinal-falla d’Oló té una continuació en l’anticlinal-falla del Guix, a Sallent, de dimensions menors; són les estructures geològiques que es troben més al sud d’entre les que han estat originades per la tectònica que va enlairar els Pirineus i per la plasticitat de la formació salina Cardona subjacent. Les estructures anticlinals afavoreixen l’aflorament d’estrats més antics. A 1,5 km dels plecs de serra Borina, seguint cap al NE el mateix flanc SE de l’anticlinal, afloren les margues grises guixenques que se situen estratigràficament per damunt de la sal de la formació Cardona. No és tan estrany doncs que al vessant esquerre de la riera d’Oló, prop de la població, brolli la font Salada d’Oló amb aigua d’una salinitat com la de mar.
L’any 2010, el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va ampliar l’Espai d’Interès Natural del Moianès per incloure la font Salada, la riera i l’espectacular anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló.
[foto Jordi Badia]