A la galeria de la mina de potassa de Cardona que es visita mitjançant el servei del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, la Minilla, hi ha una gran profusió d’espeleotemes del mineral halita, tal com a les coves naturals del Forat Micó i dels Meandres de Sal, totes elles a l’interior de la Muntanya de Sal.
S’anomena en conjunt espeleotemes a qualsevol de les formes que prenen els minerals dipositats secundàriament a l’interior de cavitats; els espeleotemes més coneguts són les estalactites que pengen del sostre, però hi ha d’altres formes com els macarrons, les estalagmites que pugen de terra, les columnes, les cortines, les flors… Els espeleotemes estan fets de minerals solubles, quasi sempre de carbonat de calci cristal·litzat en forma de calcita o d’aragonita; excepcionalment se’n troben també de sulfat de calci que cristal·litza en guix o en anhidrita, petits macarrons fràgils de sulfat de magnesi hidratat i, encara més excepcionalment, de clorur sòdic, la sal comuna cristal·litzada en el mineral halita.
La Minilla és una galeria horitzontal de ventilació de la profunda mina de potassa Nieves o mina de Cardona. Està excavada dins del material salí, a la base de la Bòfia de la Muntanya de Sal. La seva posició superficial fa que des del sostre regalimi aigua que s’ha d’evacuar. La conseqüència d’aquesta humitat que arriba a mullena en temps plujós és que aquesta galeria no només mostra les vetes sinuoses de la roca de sal de tons taronja, sinó que també s’hi diposita halita formant estalactites i recobriments de formes delicadíssimes, fràgils i bellíssimes. El llenguatge no té paraules per descriure aquest món subterrani. Ho deixem sota el nom genèric d’espeleotemes i en mostrem algunes imatges.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]