Megachile argentata (= M.pilidens) és una petita abella força comuna al nostre àmbit territorial. Té una longitud d’entre 8 i 10 cm i el tegument de color negre. Les femelles -a les imatges- presenten als terguits unes estretes bandes piloses blanquinoses, tot i que les dues primeres bandes són lleugerament marronoses als exemplars joves com el que tenim a les fotos. A més, el 6è terguit de les femelles té dues taques blanquinoses fusionades. L’escopa ventral és blanca excepte a l’últim esternit que té la pilositat negra, però aquest últim tret no es pot apreciar a les fotos a causa del pol·len que porta enganxat. Al camp, una vegada visualitzada l’abella se la pot seguir amb certa facilitat ja que en vol emet un so fort i estrident que recorda el d’un mosquit quan ronda l’orella. Tant la femella com el mascle són molt semblants als de Megachile leachella, però aquesta té les dues taques del 6è terguit separades. Altres detalls diferenciadors que en foto normalment no es poden apreciar són el puntejat del tegument dels terguits 4rt i 5è a les femelles o la forma de la dent basal de les galtes als mascles. També cal considerar la diferència de biòtops, doncs M.argentata viu en llocs pedregosos de l’interior mentre que M.leachella ho fa en llocs costaners i sorrencs.
M.argentata nia en cavitats existents sota pedres, però també en juntes de murs de pedra seca o en esquerdes al terra, o bé també pot excavar la seva pròpia galeria al sòl. Com és habitual al gènere Megachile, el niu consta d’una galeria dividida en vàries cel·les de cria cilíndriques que les femelles forren amb fragments de fulles. El niu pot ser parasitat per l’abella Coelioxys afra.
Pel que fa al seu cicle biològic i als seus costums, M.argentata és una abella univoltina que vola de juny a agost i que recull pol·len preferentment de fabàcies, però també d’asteràcies i crassulàcies. L’hem vista damunt del crespinell gros (Sedum sediforme), la parraca (Picris hieracioides), l’alfals (Medicago sativa) o la menta d’ase (Mentha suaveolens).
[fotos Xavier Adot, identificació José Luís Romero]