L’agrella articulada, pa de cucut articulat o violins (Oxalis articulata [= O.floribunda, O.violacea]) és una herba de fulles trifoliades, importada d’Amèrica del Sud, utilitzada en jardineria i naturalitzada a la façana litoral i prelitoral de Catalunya, incloent la comarca de Bages.
L’agrella articulada té un rizoma amb trams engruixits coberts d’esquames petites marrons i trams prims com tiges o arrels, sempre poc o molt llenyosos. L’adjectiu específic articulata es refereix a l’alternança de les dues formes del rizoma. Aquest rizoma converteix l’agrella articulada en un geòfit, una planta que sobreviu l’època desfavorable només gràcies a les parts enterrades i rebrota a la primavera. Directament del rizoma neixen les fulles amb pecíol d’un pam de longitud i limbe trifoliolat amb els folíols escotats en forma de cor. Les fulles de l’agrella articulada són lleugerament piloses. A partir de maig treu tiges semblants als pecíols que, en un punt determinat alt, es ramifiquen formant un corimbe proper a una umbel·la. La flor té 5 sèpals petits i 5 pètals vistosos de 10-15 mm, estrets, de color rosa fúcsia amb línies longitudinals paral·leles de to més intens a la meitat basal. L’ungla dels pètals també té un color més intens, tirant a porpra, a diferència d’O.debilis, d’aspecte molt semblant però amb l’ungla dels pètals clara, els pètals no tan estrets i que amaga sota terra un bulb cobert d’esquames llargues i sense rizoma llenyós.
Mitjançant la progressió dels rizomes, l’agrella articulada pot estendre’s, aconseguir recobriments importants i formar una gespa alta, aparentment de trèvols, que es malmetrà si es sega.
El nom popular català d’agrella s’aplica tant a les herbes del gènere Oxalis com a les del gènere Rumex de la família Poligonàcies, amb més propietat a R.acetosella. Oxalidàcies i Poligonàcies comparteixen el gust agre o àcid de les fulles per la presència d’àcid oxàlic.
[fotos Jordi Badia]