L’ametller (Prunus dulcis), conegut també en català amb els noms d’ametler i ameler, és l’arbre cultivat que fa les ametlles. El seu nom genèric Prunus és el nom llatí que tenia la prunera en època romana. Dulcis significa dolç.
Origen
Un estudi genètic de l’any 2010 aporta arguments sòlids per considerar que Prunus fenzliana és l’avantpassat silvestre de l’ametller cultivat. Prunus fenzliana, l’ametller caucàsic, és originari de regions muntanyoses d’Armènia, Azerbaidjan, Turquia, Iran i Turkmenistan situades a altituds d’entre 1400 i 3500 metres. Es creu que l’inici del cultiu de l’ametller va tenir lloc a la part oriental de la conca mediterrània fa uns 8000 anys. Probablement va ser introduït a la península Ibèrica pels fenicis fa poc més de 3000 anys.
Descripció
Arbre caducifoli de creixement mitjanament ràpid que no sol superar els 10 m d’alçada. La capçada té forma de cúpula irregular poc densa.
El tronc acostuma a ser sinuós i a ramificar-se a poca alçada. L’escorça inicialment és llisa i de color cendra, però quan envelleix s’esquerda longitudinalment de manera poc profunda i es torna de color marró fosc.
Les fulles són caduques i simples, i estan en disposició esparsa. El seu limbe és estretament lanceolat i acabat en punta, fa 7,5-12,5 cm de llarg, té el marge finament dentat i no té pels. El pecíol fa uns 2,5 cm de llarg i té 1-3 glàndules.
Les flors són blanques o rosades i neixen en gran quantitat abans que surtin les fulles. Poden ser solitàries o formar grups de 2-4 unitats. Tenen un diàmetre de 3-5 cm, i presenten 5 sèpals, 5 pètals separats, nombrosos estams i un pistil amb ovari súper. Són pol·linitzades per insectes, per la qual cosa la producció d’ametlles ha estat perjudicada pel declivi mundial de les poblacions d’abelles de la mel. La floració normalment té lloc de gener a març. Al Bages els ametllers solen florir al febrer. La seva blanca florida fa resplendir el paisatge hivernal, però no anuncia el final del fred. La imatge 1a mostra la blancor d’un camp d’ametllers en què a la seva floració s’hi suma la del tapís herbaci de ravenisses blanques (Diplotaxis erucoides).
Els fruits són drupes el·lipsoidals allargades de carn seca i tacte vellutat que fan 3–6 cm de llarg. Tenen un sol pinyol que acostuma a contenir una sola llavor denominada ametlla, però a vegades en conté dues. Quan els fruits són immadurs, es denominen ametllons (imatge 4ª). Quan són madurs, el pinyol queda al descobert perquè la seva coberta exterior s’asseca i s’obre. Normalment maduren durant l’agost i el setembre.
Propagació
Tot i que es pot reproduir per llavors, les varietats cultivades són propagades per estaca o per empelt.
Utilitat
Es cultiva des de l’antiguitat per les seves llavors comestibles, i té una gran importància econòmica. Actualment hi ha moltes varietats d’ametller. Les ametlles amargants s’utilitzen en l’elaboració de l’amaretto, un licor italià. L’any 2018, el 58% de les ametlles del món es van produir a Califòrnia. L’Estat espanyol és el segon del món en producció d’ametlles. També en són grans productors Iran, Marroc, Turquia, Itàlia i Austràlia. A Catalunya, la major part de les ametlles es produeixen a les comarques de Tarragona i a les de Lleida (fora de la zona pirinenca, amb l’excepció del sud del Pallars Jussà). L’àrea de conreu de l’ametller està limitada per les glaçades tardanes que malmeten el fruit incipient.
Toxicitat
Hi ha ametllers amb ametlles que són amargants perquè contenen una alta concentració del glicòsid amigdalina, el qual és present en moltes altres plantes. Aquesta substància també es troba en les llavors d’albercoc, de préssec, de pruna i de poma. Així mateix, és present amb concentracions molt baixes en les ametlles dolces. L’amigdalina és tòxica perquè allibera cianur d’hidrogen quan és digerida. Gràcies a la seva amargantor i la seva toxicitat, actua com a defensa química contra els animals fitòfags.
Requeriments ambientals
És una mica exigent pel que fa a l’aigua. Al Bages, tot i que és un arbre de secà, sovint perd molta fulla a l’estiu si no és regat. No tolera gaire bé l’ombra i resisteix el fred intens, però, com que floreix a l’hivern, és fàcil que els seus ametllons es facin malbé a causa de les gelades tardanes.
On n’hi ha al Bages?
És freqüent a les terres destinades al conreu de secà. No és rar trobar ametllers nascuts espontàniament a partir de llavors. D’aquests ametllers on n’hi ha més és a les proximitats d’alguns trams de les carreteres principals i de les autovies. El conreu de l’ametller al Bages ha perdut la importància econòmica que va tenir durant bona part del segle XX, però encara hi queden molts ametllerars ben cuidats i nombrosos exemplars disseminats, de manera que el seu valor al paisatge humanitzat es manté.
La imatge 1ª mostra la blancor florida del camp d’ametllers on a la de les capçades dels ametllers s’hi suma la de les ravenisses (Diplotaxis erucoides) de terra, la 2ª uns ametllers al peu de Collbaix, la 3ª i la 4ª els detalls de la flor, la 5ªel fruit, l’ametlló, i la 6ª l’escorça de del tronc.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª, 5ª i 6ª) i Jordi Badia (3ª i 4ª)]