Andryala integrifolia és una herba normalment biennal de la família Compostes, a la qual els llibres catalans de botànica adjudiquen els noms de llongera, andríala, blanquilla, llonça o àrnica, cap d’ells conegut a la comarca de Bages on aquesta planta no és gaire freqüent.
Andryala integrifolia és una herba amb una tija ferma, dreta i elegant, poc ramificada, que a ple desenvolupament s’estira per sobre del mig metre. Tota la planta és grisenca per un revestiment de pèls asteriformes curts i també de pèls simples glandulosos, més densos com més amunt de la tija. Les fulles de la base són grans, oblongues o lanceolades de 10-12 x 3-4 cm les més grans, quasi enteres amb els marges ondulats, el nervi central ample i atenuades a la base amb pecíol poc distingible. Al pujar per la tija les fulles s’escurcen i esdevenen sèssils, incrementen la pilositat i mantenen la sensació que els convindria un planxat.
Al capdamunt de la tija constitueix un bell corimbe de capítols. Inicialment els capítols es mantenen tancats unes setmanes, mostrant una forma de globus amb les bràctees uniseriades, com si fossin els grills d’una taronja pelada, eriçades de pèls glandulars. Progressivament, els capítols es desclouen per oferir les flors, totes amb lígules curtes de color groc pàl·lid que s’escurcen encara més al passar de l’exterior cap al centre del capítol. Les llavors tenen costelles longitudinals i setes llargues i blanques al capdamunt per facilitar la dispersió. Andryala integrifolia està en plena florida al mes de juny.
Andryala integrifolia es troba a les brolles seques i als terrenys remoguts.
A la comarca de Bages viu una altra espècie del gènere Andryala, A.ragusina, que es diferencia pel port menor, per les fulles amb dents grosses i perquè els seus pèls no són glandulosos.
[fotos Jordi Badia]