L’ànec mut (Cairina moschata), originari d’Amèrica Central, es cria en captivitat per la seva carn o simplement pel goig de tenir-lo com animal de companyia. D’un temps ençà es veuen ànecs muts vivint en llibertat en aiguamolls naturals i en estanys de parcs de Catalunya, en particular a l’estany de L’Agulla (Manresa) on és presa la imatge 3ª. Incorporem per tant l’ànec mut a la llista d’aus aquàtiques presents al Bages, mentre que la comprovació de la cria espontània en algun aiguamoll de Catalunya sembla ser només una qüestió de temps.
L’ànec mut és un animal robust; els mascles arriben als 6 kg i les femelles als 3 kg. Els mascles -a la imatge- tenen una carúncula o excrescència carnosa de color vermell viu, com la cresta d’un gall, al voltant dels ulls i sobre la base del bec que els dona una aparença grotesca. Les femelles tenen només una carúncula incipient. El plomatge pot ser negre amb més o menys reflexos metàl·lics de violeta o verd, blanc o, el més sovint, una combinació atzarosa de blanc i negre. L’ànec mut típic de la comarca del Penedès és negre. L’ànec mut de raça domèstica, C.moschata domestica a la qual pertanyen els exemplars que es veuen assilvestrats a Catalunya, és gran, té la carúncula molt desenvolupada i el seu comportament és confiat. La raça silvestre original que viu a Amèrica Central té una mida i una carúncula menors i un plomatge negre iridescent amb només algunes taques blanques a les ales.
L’ànec mut és omnívor, menja tot allò que troba, tant crustacis, insectes o peixos com arrels, tiges i llavors. Aquesta versatilitat el fa adequat per la cria en captivitat i adaptable a la vida silvestre. Si tot va bé, l’ànec mut pot viure 10 o 15 anys. Als aiguamolls, l’ànec mut no sol barrejar-se amb d’altres espècies d’ànec.
[fotos Jordi Badia]