Els angelins (Teucrium pyrenaicum) són una mata reptant de la família labiades que encatifa superfícies als prats pedregosos i a la base de roques, en ambients frescals. Les seves tiges fulloses, només lleugerament llenyoses, van per terra i poden tornar a arrelar. Té fulles oposades amb un pecíol breu i un limbe arrodonit d’uns 2 cm amb el marge crenat, excepte prop de la base on el marge esdevé llis i sobtadament atenuat cap al pecíol. Tota la planta té pèls eriçats poc densos, sobretot al marge de les fulles. Els angelins floreixen a l’estiu. Fa glomèruls de 10-20 flors a l’extrem de tiges curtes i enlairades, ramificades de les tiges reptants més llargues. Les flors tenen un calze pilós amb 5 dents, una corol·la d’un sol llavi, l’inferior, modelat en 5 lòbuls i per damunt del llavi els 4 estams i l’estil amb l’estigma. La corol·la és ben blanca o bé blanca amb els lòbuls laterals porpres. També els estams i el calze poden tenir el mateix matís porpra.
Els angelins tenen un rang altitudinal molt extens, no són una planta exclusiva dels Pirineus com el seu nom científic fa pensar. Es distribueix per tot el nord de la península ibèrica, incloent la serralada Cantàbrica. Es limita, això sí, als terrenys rocosos calcaris; defuig la roca silícia.
[fotos Jordi Badia]