L’apagallums o paloma (Macrolepiota procera) és un bolet molt gros i bon comestible, característic tant per la seva forma esvelta de para-sol com pel seu to blanquinós guarnit d’esquames de color d’avellana. Neix amb el barret tancat, com un ou mucronat. Ben aviat l’ou s’enlaira pel creixement del peu alt cobert d’esquames brunes; llavors el bolet té encara la imatge d’una maça. A mesura que es va fent gran, el barret s’obre fins a quedar completament pla, com un para-sol de fins a 30 cm de diàmetre en els exemplars més grossos. Com a restes del vel queden esquames de color avellana amb les vores aixecades damunt del barret, restes esfilagarsades al volt i un anell blanc que adorna el peu. Per sota del barret, les làmines són blanques i atapeïdes.
L’apagallums creix una mica per tot arreu, als alzinars, als boscos clars i als prats. El barret de l’apagallums és un comestible excel·lent, en canvi la carn del peu és massa coriàcia. Cal no confondre l’apagallums, sempre de mida gran, amb bolets del gènere proper Lepiota, tots ells molt més petits, alguns dels quals són tòxics mortals. Malgrat ser l’apagallums un bon comestible, no té tradició entre els boletaires del Bages on no és pas un bolet freqüent, ni en té tampoc a les comarques veïnes del Berguedà -on sí que l’hem trobat sovint- ni del Solsonès.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª, 4ª i 5ª) i Marta Queralt López Salvans (6ª)]