Pisaura mirabilis és una aranya gran de la particular família Pisauridae que comprèn poques espècies. Destaca per les potes llargues i gruixudes que, quan està parada damunt d’una fulla ampla, disposa amb els dos primers parells estirats endavant i contigus. Les femelles són més grans i d’un marró més clar que els mascles. El dors del prosoma o cefalotòrax mostra una línia longitudinal central clara. L’opistosoma o abdomen acaba en punta aguda, té la forma d’un nap o d’una pastanaga. El dors de l’opistosoma també està decorat amb motius geomètrics longitudinals; al centre sol haver-hi una franja pintada a base de puntes de fletxa encaixades que miren endavant, com una espina o un opus spicatum d’una església romànica.
Pisaura mirabilis no construeix teles de captura, sinó que espera a l’aguait l’arribada d’un insecte gran. Quan per les vibracions noti la presència de l’insecte, se li abraonarà al damunt. Si el mascle caça una presa, normalment una mosca gran, un cop morta la lligarà amb fil de teranyina i l’oferirà a la primera femella que trobi. Quan la femella està entretinguda amb el regal, aprofita per ficar-se per sota i copular. La còpula pot durar un parell d’hores. Acabada la feina, el mascle s’escapa, però pot tornar després per intentar recuperar les restes de la mosca. En el cas de tenir la mosca de regal però no trobar cap femella, el mascle acabarà devorant-la pel seu compte.
Uns dies després de la còpula, la femella fa un capoll de seda blanca que conté els ous. La femella transporta el capoll allà on vagi fins que, poc abans de l’eclosió dels ous, el subjecta en un arbust mitjançant una teranyina. Les aranyetes nou nates es mantenen juntes durant un temps, en una mena de cabdell, sota la vigilància propera de la mare.
Pisaura mirabilis viu als herbassars.