L’arç de tanques (Lycium europaeum) és un arbust de la família solanàcies que ateny 2 metres d’alçada, molt espinós i propi d’indrets càlids. El seu aspecte és el d’un embull intricat de branques grises, arcuades, llargues i espinoses, com un filat de pues. Les fulles neixen alternes o en feixos; són sèssils, enteres amb limbe obovat o espatulat d’uns 3-4 cm de longitud i d’1 cm d’amplada màxima a la meitat distal, gruixudes i de color verd clar amb només el nervi central blanc visible. Aquestes fulles cauen a l’estiu i es renoven durant la tardor i l’hivern, en una clara adaptació a l’estiu eixut del clima mediterrani. Les flors que surten a la primavera tenen un calze curt i una corol·la violàcia en tub d’1-2 cm que s’obre en 5 lòbuls, al centre del qual sobresurten els estams. El fruit és una baia vermella.
L’arç de tanques, com el seu nom català indica, s’ha utilitzat tradicionalment per tancar i protegir horts i possessions. A la comarca de Bages en coneixem una única població, d’espontaneïtat dubtosa, que es manté des de fa dècades prop del santuari de la Cova de Sant Ignasi, a Manresa.