L’argelaga (Genista scorpius) és un arbust genistoide, del voltant d’1 metre d’alçada, de color uniforme verd grisenc, densament ramificat i molt espinós. De les tiges estriades surten branquillons curts a intervals regulars, en disposició alterna i en angle obert d’entre 45º i 90º, que acaben en espina vulnerant. A començaments de primavera, simultàniament a la florida, l’argelaga treu algunes fulles simples, petites i gairebé sèssils, de limbe ovalat de 4-8 mm de longitud. A més de petites, aquestes fulles són febles i cauen aviat, de manera que la responsabilitat de la fotosíntesi recau en les tiges verdes. Les fulles i les tiges tendres tenen pilositat blanca.
Si l’argelaga normalment és antipàtica per punxosa, grisa i desfullada, al florir abundosament a la primavera canvia radicalment d’aspecte. Les flors són papilionades, amb pètals de color groc ataronjat viu. Les flors es transformaran en llegums verds de 2-4 cm de longitud.
En estat estèril, l’argelaga es por confondre amb la gatosa (Ulex parviflorus). L’argelaga té un color general més fosc i les espines gruixudes, la majoria d’elles simples; la gatosa, en canvi, té un verd més clar i les espines més fines, més denses i més sovint ramificades.
L’argelaga viu als indrets ben il·luminats. A la comarca de Bages es troba a les joncedes, a les brolles i, en menor abundància, a les pinedes de pi blanc. L’argelaga rebrota després dels incendis i tolera bé tant els sòls calcaris escassos o pedregosos com la sequera; és una planta especialment resistent.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]
- Vegeu l’article La primera florida, de Jordi Badia.