Arion és el gènere que agrupa els llimacs més grossos d’Europa, de fins a 15 cm de longitud. Arion dona nom a la família Arionidae. El gènere Arion és complex, el color dels individus d’una mateixa espècie és poc constant i hi ha canvis morfològics entre les fases juvenil i adulta, raons totes elles que, sumades a l’absència de conquilla, fan difícil i incerta la identificació a nivell específic. Per tant, a falta d’una recerca en les poblacions escasses i localitzades del gènere Arion a les comarques de Bages i Moianès, presentem no pas una espècie, sinó el gènere Arion sp. en conjunt.
Els llimacs del gènere Arion tenen la part anterior del dors llisa o poc rugosa, l’anomenat escut, i la resta del dors amb solcs longitudinals profunds. La sola reptant, en algunes espècies de color més clar que el dors, emergeix com una orla o repunt al volt del dors. Al costat dret de l’escut dorsal i en posició avançada s’obre el pneumostoma, el forat per la respiració. L’interior del pneumostoma és de color blau (foto 1ª). D’altres famílies de llimacs tenen el pneumostoma en posició més endarrerida. Al cap tenen dos parells de tentacles, els llargs són oculars i els curts tàctils. Quan són molestats o se senten amenaçats, contrauen el cos deixant el dors molt corbat i la sola plana, en forma de semiesfera o de casc.
Els llimacs del gènere Arion viuen entre la fullaraca i les herbes al terra dels boscos muntanyencs. Se’ls veu actius els dies humits o després de les pluges, mentre que s’amaguen sotes les pedres en temps eixut. Les poblacions més abundoses i la diversitat d’espècies més gran del gènere Arion a Catalunya són a les comarques pirinenques humides. De tant en tant, Arion sp. es troba a les canals ombrívoles dels dos parcs naturals del Bages, Montserrat i Sant Llorenç del Munt, i és probable que visqui també a d’altres àrees de les comarques de Bages i del Moianès.
[fotos Jordi Badia]