L’atxa, falla o escabiosa blanca (Cephalaria leucantha) és una herba perenne de base una mica llenyosa que pertany a la família dipsacàcies, la del cardó. Les fulles de l’atxa són compostes, pinnatisectes amb els segments molt estrets. A ple estiu, quan la majoria d’herbes del prat fa mesos que s’han esgrogueït, l’atxa floreix esplendorosa. Fa uns capítols esfèrics, suportats per llargs pedicels, de flors ben blanques, cadascuna d’elles amb la corresponent bràctea involucral. Aquestes flors tenen forma de tub obert en 4 lòbuls, del qual surten 4 estams exerts. Aquestes inflorescències són visitades assíduament per tota mena d’insectes, sobretot per coleòpters, himenòpters i lepidòpters, en part perquè en aquest temps ja són poques les flors que queden. Les erugues de la papallona Euphydryas aurinia s’alimenten de l’atxa.
L’atxa és freqüent als prats de la meitat nord del Bages, sobretot a les joncedes on pot passar desparcebuda al no coincidir amb la florida de la jonça. Més abundosa és encara a la comarca veïna del Berguedà.
L’atxa o falla deu el nom al fet que aquesta herba, collida a finals d’estiu i deixada assecar, és la que s’utilitza per fer-ne les atxes o faies. La nit de Nadal, a la festa tradicional de la fia-faia a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), les faies enceses baixen en processó des de la muntanya fins a la plaça del poble.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Florenci Vallès (2ª)]