Índex d'espècies » Plantes amb llavor » Eudicotiledònies » Sapindals » Sapindàcies »

Auró blanc

Acer campestre

L’auró blanc (Acer campestre) és un arbre caducifoli que no acostuma a superar els 15 m d’alçada. Pertany a la família de les aceràcies, que segons el Grup per a la Filogènia de les Angiospermes és una part de la de les sapindàcies.

Capçada: Té forma de cúpula i és densa.
Tronc i brancatge: L’escorça es pot mantenir llisa i de color gris marronós durant bastants anys, però en envellir s’esquerda longitudinalment i s’enfosqueix . La de les branques joves a vegades presenta una capa de suro solcada i arrugada a la qual fan referència els noms d’arrugat i ruat amb què també es coneix l’auró blanc. Els branquillons es disposen oposats.
Fulles: Mesuren 3-8 cm de llarg sense comptar el pecíol, són caduques i palmades, es disposen oposades i tenen uns petits pèls (cilis) característics al marge del limbe. Presenten 5 lòbuls dentats de puntes i dents arrodonides: 3 superiors i grossos, i dos inferiors i petits. Tenen l’anvers de color verd fosc, mentre que el revers és més pàl·lid i presenta alguns pèls a l’axil·la dels nervis. En arribar la tardor es tornen d’un color groc intens molt vistós . El pecíol és llarg, fa 2-5 cm.
Flors: Són petites (fan uns 0,6 cm de diàmetre), actinomorfes i de color groc verdós, es troben reunides en nombre d’unes 10 formant inflorescències erectes de tipus panícula i poden ser masculines o hermafrodites. Tenen 5 sèpals, 5 pètals, 8 estams inserits sobre un disc nectarífer i, en el cas que siguin hermafrodites, un pistil bicarpelar amb un estil curt i un estigma bifurcat . Són pol·linitzades per insectes. La floració té lloc entre els mesos d’abril i maig, al mateix temps que l’aparició de les fulles.
Fruits: Són disàmares d’uns 5 cm de llarg formades per dues nous alades (sàmares) que contenen una llavor cadascuna. Les ales estan completament obertes, en línia recta, i afavoreixen la dispersió pel vent de les llavors. Els fruits tendres són de color verd grogós amb matisos carmesí i en madurar a la tardor es tornen marrons.
Requeriments físics i químics: Tolera bastant bé l’ombra, suporta el fred intens, necessita sòls humits i rics en nutrients minerals i és indiferent a la naturalesa química del sòl pel que fa al carbonat de calci.
Propagació: Per llavors i, artificialment, per esqueixos. La propagació per esqueixos és difícil.
Creixement: Mitjanament ràpid. Pot arribar a viure 200 anys.
Usos: Es fa servir com a arbre ornamental i per formar tanques. La seva fusta és grogosa o vermellosa amb vetes brunes, dura i de densitat mitjana. S’utilitza en ebenisteria i torneria (mànecs d’eines, culates d’armes…).
Distribució geogràfica: És un arbre de distribució principalment eurosiberiana que no es troba a les zones més seques de la regió mediterrània. A Catalunya és present a la major part del país, però a les zones de clima mediterrani és inexistent o es refugia a les obagues i a les fondalades. Això segon és el que succeeix al Bages.

[fotos Jordi Badia]