El bàbol, capellans, colet o coleta (Lepidium draba subsp.draba), abans conegut amb nom científic de Cardaria draba, és una herba perenne i pubescent de la família de les crucíferes o brassicàcies, la de les cols.
Cada individu està format per nombroses tiges erectes i més o menys ramificades a la part superior, que fan de 20 a 60 cm d’alt i neixen d’estolons subterranis.
Les fulles estan en disposició esparsa, són ovato-oblongues i fan 1,5-10 cm de llarg per 0,7-5 cm d’ample. Les inferiors són peciolades i més o menys dividides, i les mitjanes i les superiors són sèssils, amplexicaules, més o menys dentades i subagudes.
Les flors són petites i estan agrupades en panícules corimbiformes. El seu pedicel fa 312 mm de llarg, i tenen 4 sèpals de 1,5-2 mm i 4 pètals blancs de 3-3,5 mm. Floreix de març a juny.
Els fruits són silícules indehiscents amb forma de cor que fan 3,5-4,5 x 4-5 mm i conserven l’estil, que fa 1-2 mm de llarg.
Viu a les vores de camps i de camins, sobre sòls profunds i més o menys remoguts i rics en nitrogen, on pot formar poblacions nombroses i extenses com la de la foto 3ª, obtinguda a Manresa el 8 de maig de 2010, en un camp de regadiu abandonat. Habitualment, allà on es troba és l’espècie dominant. Aquesta dominància pot estar relacionada amb el fet que té la capacitat de produir substàncies tòxiques per a altres plantes (presenta al·lelopatia), cosa que es coneix des de l’any 2002 (vegeu http://www.bioone.org).
És originària de les zones mediterrània i iraniana, però s’ha estès per gran part de les àrees de clima temperat o subtropical de la Terra.
S’ha utilitzat com a diürètic i com a substitut del pebre, perquè les llavors tenen un gust intensament picant.
Des del punt de vista agrícola, és una mala herba difícil d’eradicar.
[fotos Florenci Vallès]