La bagra o bagra catalana (Squalius laietanus) és un peix de la família dels ciprínids, parent per tant de la popular carpa (Cyprinus carpio), característic dels trams mitjans dels rius i de lleres fondes i pedregoses.
La bagra catalana té el cap relativament gros, la boca en posició terminal, el cos afuat de color lleugerament més fosc al dors que als laterals i a la part ventral i cobert d’escates grans, molt visibles pel seu punt d’iridescència. Les aletes tenen marges convexos, no pas angulosos.
La bagra catalana (Squalius laietanus) és una espècie reconeguda recentment; fins fa uns anys, les bagres autòctones dels rius catalans eren classificades com a bagra europea o comuna (Squalius leuciscus [= Leuciscus cephalus]), l’espècie que es distribueix pel centre i nord d’Europa. Les dues espècies són molt semblants. La bagra catalana es diferencia perquè no assoleix mides tan grans -els exemplars mascles arriben com a màxim als 20 cm de longitud i les femelles als 30 cm- i perquè les puntes de les aletes dorsal i caudal són pigmentades. El dimorfisme sexual durant el període reproductor és més accentuat a la bagra catalana quan les aletes dels mascles -a la imatge- s’acoloreixen de taronja, mentre que les femelles mantenen una coloració més uniforme al cos i discreta a les aletes.
El seu règim alimentari és gairebé omnívor i a mesura que creix es va tornant més depredadora d’altres peixos i, a vegades, d’amfibis.
La bagra catalana és endèmica dels rius de Catalunya i del Llenguadoc.