La ballarida (Hypecoum procumbens ssp.grandiflorum) és una herba anual de la família papaveràcies, la del pipiripip, tot i que l’aspecte les flors i els fruits és ben diferent.
Les flors de la ballarida no tenen simetria radiada, com el pipiripip, ni bilateral, com les flors de la fumària o de l’herba freixurera per comparar amb espècies de la seva família, sinó que tenen dos plans de simetria. No hi ha gaires flors a la natura amb aquest patró. La ballarida l’aconsegueix per mitjà dels seus 4 pètals de color carbassa i 2 mides: els 2 pètals exteriors són grans i trilobulats; mentre que els 2 interiors són menors i quasi totalment dividits en 3 lòbuls, 2 oberts i el central dret a tocar dels estams. Del centre de la flor en sortirà una única càpsula erecta, d’uns 5 cm de longitud, corbada en forma de falç i que es trenca fàcilment. Les fulles són compostes pinnatisectes acabades en segments quasi linears, grans de 10-15 cm i de color verd glauc.
La ballarida és en conjunt una herba d’un pam d’alçada que creix als sembrats i erms. És també una de les males herbes més boniques que lamentablement ja no és tan freqüent al Bages a causa de l’aplicació d’herbicides.
[fotos Marta Queralt López Salvans (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª i 4ª)]