Arhopalus ferus és un cerambícid molt freqüent a les pinedes, no obstant, passa bastant desapercebut degut a la seva coloració entre bruna i negra. Mascles i femelles es poden diferenciar per la mida de les antenes o banyes que, estirades cap enrere, arriben fins a la meitat del èlitres en els mascles, mentre que en les femelles només assoleixen fins a una quarta part. A més, com sol passar en aquests tipus d’escarabats, les femelles són una mica més grans que els mascles. En A.ferus, el cap, el protòrax i els èlitres estan finament puntejats. El ulls són grans i no es troben envoltats de pilositat com passa amb Arhopalus rusticus, espècie propera i que també és present a les nostres contrades. El protòrax destaca per ser bastant arrodonit, una mica més ample que llarg i amb les vores laterals convexes; no presenta espines i és més estret que els èlitres. L’abdomen està cobert per un parell d’èlitres amb dues o tres costelles longitudinals. Les potes són llargues i fines, i el tercer artell dels tarsos posteriors està dividit fins a la meitat de la seva longitud, bastant menys que en el cas d’A.rusticus on l’escotadura arriba a la base de l’artell.
Els adults d’A.ferus volen durant el crepuscle i són d’hàbits nocturns. Després de l’aparellament, la posta es realitza damunt de troncs i soques de pins o altres coníferes morts o moribunds degut sobretot al foc. Els ous són petits, d’entre 0,5 i 1,8 mm, de color blanc, opacs i en forma de cigar. Les subsegüents larves són xilòfagues i triguen de 2 a 4 anys a completar el seu desenvolupament. Són de color blanc cremós i tenen forma cilíndrica, però amb el cap una mica més robust i esclerotitzat on destaquen unes mandíbules curtes i fortes adaptades per excavar en la fibra llenyosa de la planta. Les larves joves són subcorticals, però a partir del segon estadi penetren a l’interior de la fusta podent arribar fins als 10 cm de profunditat. La posterior pupació té lloc entre els darrers dies de la primavera i els primers de l’estiu. El cicle biològic conclou amb l’emergència del adults que esdevé principalment entre els mesos de juny i setembre.
A.ferus és una espècie paleàrtica comuna a la península ibèrica. Allà on és present pot convertir-se en una plaga perquè redueix el temps disponible pel rescat d’arbres cremats o morts.
[foto Xavier Adot]