Barretera
La barretera (Petasites pyrenaicus [= P.fragrans]) és una herba de la família Compostes, curiosa per molts aspectes.
La barretera té rizomes que serpentegen dins del sòl o sota la fullaraca, dels quals neixen les fulles i les tiges. Les fulles tenen un pecíol d’uns 15 cm de longitud, gruixut, pilós i eixamplat a la base per on s’uneix al rizoma, i un limbe cordat d’uns 10 cm de diàmetre amb el sinus molt entrat, la punta arrodonida i el marge rosegat de manera uniforme. Aquest limbe foliar és gruixut, amb els nervis palmats i ressaltats al revers, de color verd i quasi glabre a l’anvers, i d’un verd grisenc per la presència de pèls similars als del pecíol, araneós, al revers. Les tiges aturen el creixement quan arriben a un o dos pams i són de secció cilíndrica més gruixuda que la dels pecíols, però amb la mateixa pilositat blanca. Les tiges porten una mena de fulles disposades alternes, espaiades i de mida progressivament menor, més petites i morfològicament diferents de les veritables fulles que neixen del rizoma, denominades catafil·les. Les catafil·les caulinars són sèssils, estretament ovades i solcades per nervis paral·lels. Les tiges culminen en un raïm de 5-15 capítols d’1 cm. Els capítols estan protegits per una palissada de bràctees lanceolades de color verd amb matís vinós o purpuri al marge. Les flors són blanques amb tons violacis. Les flors del volt extern del capítol tenen corol·la ligulada i són funcionalment només femenines, mentre que les centrals tenen corol·la tubular oberta en 5 pètals i són funcionalment hermafrodites o només masculines. A la floració, el calze que envolta la base de la corol·la té ja un plomall de filaments petaloides blancs que a la maturitat seran el vil·là de la llavor. Pel centre del tub de la corol·la -només a les flors tubulars- sobresurt una corona violàcia formada per les anteres soldades dels estams i, més amunt encara, l’estigma blanc i allargat.
La barretera floreix, sorprenentment, entre gener i març.
A diferència de la pota de cavall (Tussilago farfara), l’única planta espontània a la comarca de Bages semblant a la barretera, la barretera té a la vegada fulles i flors.
La barretera viu en talussos ombrejats i molt humits, sovint al costat de fonts.
La barretera és una planta mediterrània, no pas pirinenca com indica el seu nom científic P.pyrenaicus. La seva àrea de distribució original és incerta; probablement abastava parts del nord d’Àfrica i del sud d’Itàlia incloent les illes de Sicília i Sardenya. Sense descartar que la barretera pogués haver estat també una planta autòctona poc freqüent a Catalunya, les seves poblacions actuals, en una àrea de distribució en expansió sobretot en indrets prop de residències humanes, han de ser naturalitzades a partir de la comercialització. La barretera s’utilitza en jardineria per cobrir parterres d’indrets ombrejats i humits, ja que s’escampa mitjançant els rizomes, no requereix atencions, floreix abundosament a ple hivern i es manté sempre verda.
Hem observat la barretera a la font del Calvet (Sant Salvador de Guardiola), on és presa la imatge.
[foto Jordi Badia]