La betònica (Stachys officinalis) és una altra de les nombroses herbes perennes de la família labiades. Consta d’una roseta basal de fulles amb pecíol molt llarg i limbe lanceolat amb la base en forma de cor i el marge fistonat, i tiges quadrangulars amb poques fulles, aquestes oposades en parelles en trams de la tija molt separats, més petites i amb el pecíol més curt que no pas les de la roseta. A l’estiu, al capdamunt de la tija es forma la inflorescència amb verticils de flors molt junts, cadascun d’ells realçat per una parella de bràctees estretes com si fossin fulles sèssils. Les flors són purpúries, amb el tub molt obert, nombroses a la densa inflorescència.
La betònica viu als boscos planifolis i als prats ombrejats.
La betònica havia tingut una gran reputació com a planta medicinal per a diverses finalitats poc contrastades, entre elles com a vulnerària per ajudar a curar ferides; actualment però ha caigut en desús.
[fotos Jordi Badia]