El bident auri, cànem de séquia o te de séquia (Bidens aurea [= B.heterophylla]) és una herba perenne de la família Compostes, una megafòrbia d’un verd intens i d’entre 1,0 i 1,5 metres d’alçada que té la particularitat de florir sobretot d’octubre a desembre.
Les fulles del bident auri tenen tendència a la disposició oposada. La majoria de les fulles són simples, de limbe lanceolat de 10-15 x 2-3 cm, amb la punta aguda, atenuades cap a un pecíol poc distint, i amb el marge dentat amb les dents lleugerament recorbades cap enfora. Algunes fulles basals, però, poden ser compostes amb un parell de lòbuls laterals menors que el central. Les tiges són estriades, tan verdes com les fulles. El bident auri fa corimbes de capítols portats per peduncles llargs a l’extrem de les branques. De fora cap endins, els capítols consten d’una corona de bràctees verdes i allargades, normalment 5-8 lígules amples de color blanc esgrogueït o parcialment grogues a la base, i flors tubuloses grogues al centre. Cada flor fèrtil esdevindrà un fruit en aqueni comprimit, com una estreta llengüeta rectangular als vèrtexs externs de la qual hi ha 2 banyetes -d’aquí el nom genèric Bidens– acabades en una punta de fletxa. Els aquenis d’un capítol es disposen eriçats formant una esfera amb les banyetes enfora. Mitjançant les puntes de fletxa o garfis de les banyetes, els aquenis s’adhereixen al pèl dels mamífers per dispersar-se.
El bident auri és una planta originària de Guatemala, Mèxic, Texas i Arizona, d’Amèrica del Nord, que per la seva abundosa floració que manté durant molt temps i per la seva rusticitat s’utilitza com a ornamental. És un herba molt vividora, tant a plena llum com a mitja ombra, capaç de suportar fins als -5ºC a l’hivern. No és gens estrany doncs que, a partir de l’ús en jardineria, el bident auri s’hagi naturalitzat per Europa i les illes Canàries. A Catalunya, el bident auri es troba espontani als horts, vores de séquies i boscos de ribera, en terrenys amb terra fèrtil i humida. A la comarca de Bages l’hem observat als horts de Santa Clara, a Manresa.
[fotos Jordi Badia]