La blanquiella (Centaurea solstitialis subsp. solstitialis) és una herba anual o bienal, blanquinosa degut a la pilositat, del gènere Centaurea i la família compostes. Les fulles basals són dividides, mentre que les caulinars simples. Fa capítols solitaris, d’1 cm de diàmetre, de forma ovoide i amb flors grogues. Destaquen aquests capítols per les impressionants espines, d’1,5 – 2,0 cm de longitud, dirigides vers l’exterior i més grans que el propi capítol, amb la qual acaben cadascuna de les bràctees. Les grans espines porten afegides minúscules espinetes a la base.
La blanquiella surt a l’estiu als rostolls. És una planta mediterrània que ha colonitzat àrees de clima similar del nord i del sud d’Amèrica. Fàcilment, la blanquiella pot confondre’s amb la l’oriola (Centaurea melitensis), una espècie del mateix gènere, més freqüent, i que viu als mateixos ambients.