La bleda (Beta vulgaris subsp. vulgaris [= B.vulgaris]) és una herba anual o biennal, de la subfamília Chenopodioideae inclosa a la família amarantàcies, cultivada en diferents varietats als horts i naturalitzada en sòls humits, fèrtils i nitrogenats. La bleda és una planta cultivada des de molt antic a l’àrea mediterrània. Sembla ser que totes les varietats cultivades de bleda (Beta vulgaris subsp. vulgaris) deriven de Beta vulgaris subsp. marítima [= B.maritima], de port més petit, que creix als saladars del litoral i de les depressions de l’interior.
La bleda fa una roseta de fulles basals grans, fresques i glabres, amb el pecíol molt ample, llarg, pla i de color blanc, que continua en la nervació del limbe ovat de fins a 40 cm de longitud per 20 cm d’amplada i amb els marges ondulats, decurrent envers el pecíol i d’un verd intens. Hi ha també varietats amb el pecíol i els nervis vermellosos. Aquestes fulles són comestibles, incloent els pecíols consistents anomenats en català penques. Les fulles de bleda es mengen bullides, amb patates, o com a acompanyament d’algun ingredient principal. Es poden arrancar les fulles externes de la roseta periòdicament deixant que segueixin sortint-ne de noves al centre i així allargar la temporada de producció, o bé hi ha qui opta per tallar la planta de soca-rel.
Quan fa calor, la bleda s’espiga enlairant una tija verda i estriada, poc o gens ramificada, que pot superar el metre d’alçada. En aquest estat, les fulles esdevenen amargues. Les fulles caulinars són progressivament més petites de baix a dalt; a les inflorescències, les fulles passen a petites bràctees sèssils que solen desaparèixer abans d’abastar l’extrem apical. Les flors surten en glomèruls o fascicles disposats a intervals regulars de la llarga inflorescència. Aquestes flors són molt menudes, verdes i poc vistoses; consten de 5 tèpals, 5 estams i 2 estigmes. Si les flors són fecundades, donaran lloc a una càpsula plana amb llavors al seu interior.
L’arrel de la bleda és gruixuda, i ho és encara més a la varietat anomenada bleda-rave o remolatxa (var. rapacea), d’arrel napiforme com una baldufa de color porpra intens. La remolatxa es conrea per a l’alimentació humana i del bestiar boví, i com a primera matèria per a l’obtenció de sucre i d’alcohol etílic.
[fotos Jordi Badia]