La boga de fulla estreta (Typha domingensis [= T.angustifolia ssp.australis]) és una herba del voltant dels 1,5 metres d’alçada que creix a la vora de les aigües tranquil·les en sòls inundats.
A la primavera, del rizoma subterrani neixen nombrosos feixos de 5-10 fulles. Aquestes fulles tenen forma de cinta plana i rígida o d’espasa del voltant d’1,5 m de longitud per menys de 10 mm d’amplada, la punta aguda, a l’interior tenen canals longitudinals d’aire i el seu color és verd pàl·lid. A la base de les fulles hi ha un eixamplament o beina foliar. A l’estiu, la boga de fulla estreta enlaira també tiges cilíndriques a la mateixa alçada que les fulles i que porten al capdamunt una espiga diferenciada en dos trams, el femení a baix i el masculí a dalt. El tram femení de l’espiga és de color bru pàl·lid, d’uns 10-15 cm de longitud i del voltant d’1 cm de diàmetre. Les flors femenines consten d’un pistil allargat i espatulat, acompanyat a la base per una bractèola i per pèls llargs. Entre les parts femenina i masculina de l’espiga hi ha un tram de tija lliure, de longitud variable, normalment d’entre 2 i 5 cm. La part masculina de l’espiga és més estreta, de color més fosc, de longitud similar a la de la part femenina i arriba fins al capdamunt de la tija. La pol·linització és pel vent. Les flors masculines cauen paulatinament a la vegada que fructifiquen les flors femenines. La part femenina de l’espiga dura més temps per completar la fructificació. Al disgregar-se l’espiga femenina, els petits fruits també seran dispersats pel vent. A l’hivern, tota la part aèria de la planta mor.
La delimitació entre les espècies T.domingensis i T.angustifolia és molt tènue. Morfològicament es diferencien perquè les beines foliars de T.domingensis acaben de forma atenuada al limbe de la fulla i tenen glàndules fosques arreu de la cara interior, mentre que les beines foliars de T.angustifolia acaben en forma auriculada i tenen poques glàndules fosques, i també perquè les bractèoles de les flors femenines de T.domingensis tenen forma espato-acuminada, mentre que les de T.angustifolia tenen la punta més obtusa. Complicant més la sistemàtica, s’han descrit totes les formes híbrides possibles entre T.domingensis, T.angustifolia i T.latifolia. Pel què hem vist fins ara, a la Catalunya Central hi ha només dues espècies de boga ben diferenciades: la boga de fulla ampla (T.latifolia) i la boga de fulla estreta que darrerament sembla que s’ha d’adscriure a T.domingensis però que a la bibliografia anterior es classifica com a T.angustifolia.
Les fulles seques de les bogues s’utilitzen en cistelleria, sobretot per fer seients de cadires.
Les bogues, qualsevol de les seves espècies, es compten entre les plantes dels aiguamolls més eficaces per a la retenció de nutrients i depuració de l’aigua.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 4ª) i Florenci Vallès (3ª)]