La boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) és un arbust de la família ericàcies, de només un o dos pams d’alçada perquè adopta forma prostrada, amb les seves branques tortuoses esteses com una catifa, sovint damunt les roques. L’aspecte de la boixerola recorda al neret de les landes i boscos subalpins, tot i que es manté més baixa. Les fulles són coriàcies, persistents, d’uns 3 cm de longitud i forma obovada, és a dir, més amples i arrodonides a l’extrem apical i atenuades a la base amb un pecíol curtíssim.
Les flors són unes boniques campanetes blanques amb matisos rosats o verds, que a ple estiu esdevindran un fruit esfèric, de color vermell i consistència farinosa.
La boixerola a Catalunya es distribueix en dues àrees disjuntes: d’una banda es troba als boscos subalpins del Pirineu axial, abundosa per exemple al massís del Canigó; de l’altra es localitza a les serres pre-pirinenques i a les muntanyes del sud de la serralada pre-litoral, en particular a les serres de Prades i de Montsant.
A la comarca de Bages, la boixerola és raríssima, tanmateix es troba molt escadussera a Montserrat i encara només a la part alta i central de Sant Jeroni, els Ecos i el Montgròs. El fet és sorprenent, ja que la boixerola és normalment un arbust abundós i excel·lent colonitzador a les seves localitats. Malgrat que la boixerola no és gens representativa de la flora comarcal, mereix la presència al web del medi natural del Bages per la seva localitat històrica de Montserrat.
El contingut alt de tanins de les fulles de boixerola n’havia estimulat l’ús en adoberia de pells.
[fotos Albert Pujolar (1ª), Jordi Badia (2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]