El bolet de tinta (Coprinus comatus) apareix als prats, als camins que travessen el bosc i a les terres remogudes. Pertany al grup dels bolets de femer (gèn. Coprinus), però no sol créixer directament sobre els fems, sinó a les terres adobades.
És un bolet gros, que sovint surt en grup i es fa veure. Fa un barret blanc cilíndric d’uns 10-15 cm d’alçada, amb la superfície coberta d’esquames blanques o ocres com serrells, d’aquí el seu nom castellà barbuda. Aquest barret tancat quasi toca a terra als exemplars joves, però el peu cilíndric, d’uns 2 cm de diàmetre, seguirà creixent fins a un màxim de 25 cm als individus més desenvolupats. Aquest peu és blanc, llis, i porta un anell també blanc a mitja alçada. Les làmines son fines i estretes, inicialment blanques, però amb el temps passen a color salmó i després es liqüen en una tinta negra on es barregen les espores. En aquest estat final, el barret s’obre una mica i pren forma cònica o de campana perquè el marge es cargola cap enfora mentre es va desfent. El bolet de tinta és bon comestible quan és jove. Té una qualitat semblant a l’apagallums (Macrolepiota procera). Igualment, del bolet de tinta es consumeix només el barret que se separa fàcilment del peu, però té poca tradició perquè, un cop collit, no es manté. En poques hores les làmines s’enfosqueixen i amb més temps acabarien per desfer-se en una tinta viscosa; en definitiva el bolet arrancat es fa malbé. Hi ha l’opció de menjar-se’l d’immediat, ben fresc, però no les de guardar-lo o comercialitzar-lo.
[fotos Jordi Badia]