



La botja o botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum) és una mata que no sol passar del mig metre d’alçada, de port arrodonit, llenyosa només a la base i de color verd grisenc discret quan no està florida. Pertany a la família papilionàcies. Es reconeix bé per les fulles que aparenten estar agrupades en fascicles de 5 en 5, d’aquí l’adjectiu específic pentaphyllum. En realitat es tracta d’una sola fulla sèssil composta de 5 folíols al seu torn també sèssils, és a dir, sense peciòlul. Cadascun d’aquests 5 folíols és ben petit, d’uns 5 mm de longitud, quasi linear però amb tendència a ser la punta més ampla que no pas la base.
A partir de maig, la botja floreix amb nombrosos glomèruls de flors papilionades blanques i menudes, portats per peduncles sensiblement més llargs que les fulles a l’axil·la de les quals arrenquen.
La botja és una planta que pot fer-se molt abundant en prats, brolles i indrets de sòl pobre. Al tractar-se d’una papilionàcia, la botja, mitjançant els nòduls de les seves arrels que hostatgen bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric, contribueix a fertilitzar sòls faltats de nutrients.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Montserrat Porta (3ª i 4ª)]