La botja llemenosa (Artemisia campestris ssp.glutinosa) és una planta arbustiva de tiges primes del voltant d’un metre d’alçada, estriades i, particularment les més joves, de to rogenc. Les fulles són pinnades, retallades en segments lineals de només 0,5 mm d’amplada i verdes per les dues cares; comencen les fulles inferiors grans i dues vegades pinnades, però progressivament es redueixen fins a quedar simples, petites i lineals a la part més alta de les tiges. Les tiges i fulles tenen pèls esparsos, les de la part alta a més solen ser una mica enganxoses. A partir d’agost, la llemenosa fa al capdamunt de les tiges panícules de nombrosos capítols diminuts i ovals, portats per un peduncle molt curt, als quals a simple vista gairebé només es veuen les bràctees d’un verd esgrogueït. Vist que la llemenosa fa capítols, pertany a la família compostes. D’altres espècies del gènere Artemisia són oloroses i tenen aplicacions tradicionals, en canvi la botja llemenosa és quasi inodora.
La botja llemenosa viu als terrenys pobres per sorrencs o compactats; tolera una mica de salabror al sòl, però no tant com el seu congènere, el donzell marí (Artemisia gallica). A la comarca de Bages la llemenosa és freqüent a la plana, als solars extenuats per l’agricultura o la ramaderia i abandonats.
El nom català de botja s’aplica indiscriminadament a les mates poc atractives per les quals la tradició popular no ha mostrat mai cap interès, mentre que llemenosa significa ple de llèmenes, els ous dels polls dels humans. És doblement despectiu. El nom compara la mata de fulles de segments lineals amb els seus minúsculs capítols axil·lars amb una cabellera descuidada amb llèmenes. Les llèmenes de la botja llemenosa seran els cecidis de forma ovada i superfície llisa, com ous, que el dípter Rhopalomyia baccarum ocasiona a la base de les seves fulles lineals. Fins ara no hem observat aquests cecidis de Rhopalomyia baccarum a les botges llemenoses del Bages, però sí a d’altres comarques catalanes. R.baccarum és parent de R.santolinae que causa els cecidis pilosos a l’espernellac (Santolina chamaecyparissus).
[fotos Jordi Badia]