Anisantha diandra (= Bromus diandrus) és una herba gramínia anual de port alt, normalment per sobre del mig metre d’altura malgrat les seves tiges primes i vincladisses, molt comuna als herbeis amb sòl profund de les vores de camins.
Se li atribueixen els noms populars en català d’estripa-sacs, escanyacavalls, escalda-boques i de civada borda, però cap d’ells és realment utilitzat ni identifica exclusivament a Bromus diandrus. La discriminació entre les espècies del gènere Bromus, algunes de les quals recentment s’han separat per incloure-les al gènere Anisantha, necessita atenció detallada a caràcters morfològics; no és estrany doncs que, tot i ser una herba comuna, no tingui cap nom popular ben establert. Entre els botànics, el nom científic tradicional Bromus diandrus és el més arrelat, raó per la qual l’utilitzem aquí.
Bromus diandrus té fulles de 4-6 mm d’amplada, pubescents i amb una lígula oblonga. Les tiges són també piloses, sobretot a la part baixa i a les beines foliars. Aquestes tiges culminen en una panícula de 15-25 cm, laxa, constituïda per 4-5 verticils distants de 3-7 espícules o espiguetes portades per pedicels prims de longituds desiguals, d’uns 5 cm els més llargs. Les glumes de les espiguetes són netament desiguals: la gluma inferior és d’uns 15 mm i té un únic nervi, mentre que la gluma superior mesura uns 24 mm i té 3 nervis. Ambdues glumes comparteixen la forma estreta i afuada amb una punta llarga. Les glumes donen pas a 4-7 flors, totes amb una aresta lineal de 5-6 cm, dirigida cap endavant i poc divergents en una mateixa espigueta. L’aresta neix a l’enforcadura d’un lemma bífid i, al passar el dit de la punta cap a la base, s’aprecia el seu tacte escabre per la presència d’aculèols que apunten cap endavant, visibles a ull nu. El conjunt de l’espigueta tendeix a eixamplar-se lleugerament de la base cap a l’àpex.
Bromus diandrus fa poblacions abundoses allà on creix. Fàcilment pot entrar als camps de cereals on és considerada una mala herba; en canvi, és una planta benvinguda als prats de pastura.
[fotos Jordi Badia]