La bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria) és una mata que acompanya el romaní a les brolles més seques, de tendència continental. Les seves petites fulles crasses denoten l’adaptació a l’eixut. La bufalaga tintòria té una vistosa floració primerenca. Al mes de març, s’omple d’unes flors ben particulars que no tenen calze, sinó només una corol·la de color groc viu o verdós, de forma acampanada i acabada en quatre lòbuls, d’on just despunten alternativament els quatre estams d’anteres ataronjades -com a les fotos 2ª i 3ª- o l’estigma, ja que és una espècie de tendència dioica.
[fotos Elena Sixto (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]
- Vegeu l’article La primera florida, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.
- Vegeu el rebrot de la bufalaga després de l’incendi.