La búgula (Ajuga reptans) és una herba perenne de la família labiades que es troba a les clarianes dels boscos caducifolis humits.
Fa, com el seu nom científic indica, estolons que arrelen de nou i dels quals surten noves tiges aèries. Aquestes tiges són quadrangulars i piloses amb la particularitat, a la part superior de la tija, dels pèls limitats a dues arestes oposades que s’alternen a cada nus de fulles. Les fulles són oposades, una mica piloses, amb el limbe lluent, arrodonit amb el marge lleugerament crenat i els nervis profundament gravats, i amb un pecíol llarg les fulles de la base que progressivament s’escurça fins a desaparèixer a les fulles transformades en bràctees de la llarga inflorescència. Les tiges i les bràctees sovint prenen to rogenc. La inflorescència s’enlaira uns 10-15 cm amb verticil·lastres ben separats, habitualment de 6 flors. Les flors tenen una corol·la blava o violàcia en tub obert en un lòbul inferior ample i sense lòbul superior.
La búgula viu als boscos humits amb sòl ric. A la comarca de Bages és una planta exclusiva del nord-est, dels boscos de l’altiplà del Moianès; en canvi és molt comuna a les comarques veïnes més humides d’Osona i Ripollès.
[fotos Jordi Badia]