De tant en tant s’observen escombres de bruixa als arbres i arbustos, com les que mostren les imatges sobre el càdec (Juniperus oxycedrus). Es tracta de ramificacions anòmales, molt denses i nanes, a partir d’un punt d’una branca, una biomassa vegetal atapeïda on les mides de totes les parts s’han escurçat. La més coneguda de les escombres de bruixa és la que afecta al pi blanc (Pinus halepensis) i al pi roig (Pinus sylvestris).
Durant segles, el motiu d’aquestes deformacions tumorals ha estat un misteri; d’aquí el seu nom popular d’escombres, graneres o empelts de bruixa. No fas pas gaire que se’n coneix el desencadenant: un organisme procariota a mig camí entre els virus i els bacteris, una mica més complex que els plasmidis que infecten els bacteris, i que s’ha convingut en anomenar fitoplasma o plasmidi vegetal. Un fitoplasma es redueix a una seqüència de DNA del tipus que tenen els procariotes, que conté uns pocs gens codificadors, envoltada d’una membrana però no pas d’una paret com els bacteris, i que es manté només a l’interior de cèl·lules vegetals on pot replicar-se. Un fitoplasma o plasmidi vegetal pot incorporar-se a un cromosoma de la cèl·lula vegetal i alterar-ne les funcions, tal com un plasmidi pot incorporar-se al material genètic d’un bacteri. Un fitoplasma és un dels organismes vivents més petits, que no ha pogut ser caracteritzat fins que s’han desenvolupat les tècniques modernes de genètica molecular.
Els fitoplasmes s’instal·len a les cèl·lules del floema per on circula la saba elaborada de les plantes. Sembla que la infecció es transmet sobretot per picades d’insectes com les cigales (Cicada orni) que canten a l’estiu a les pinedes de pi blanc.
Malgrat que els fitoplasmes no s’adeqüen al concepte d’espècie sinó al de soques com els virus, per analogia amb la denominació binomial dels organismes establerta per Linné s’identifiquen com a Candidatus Phytoplasma –una expressió d’humilitat davant de la incertesa- i després un nom, amb la inicial en minúscula, relatiu a una de les plantes que parasiten. A Amèrica del Nord s’ha identificat Candidatus Phytoplasma phoeniceum com a causant d’escombres de bruixa a Juniperus occidentalis; aquest mateix fitoplasma podria ser el que afecta al càdec al Bages.
Les deformacions causades per fitoplasmes no es restringeixen a les gimnospermes. Se’n coneixen nombrosos casos en arbres d’altres grups i en plantes molt diverses, algunes d’interès agrícola, però les escombres de bruixa dels pins són un dels casos més espectaculars.
Probablement, els plasmidis vegetals tenen un paper important en l’origen de varietats i espècies nanes, algunes emprades en jardineria.
[fotos Jordi Badia]