La cagamuja (Euphorbia lathyris) és una lleteresa biennal de gran port que s’havia cultivat vora els masos per la seva formidable propietat purgant a la qual fa referència el nom popular, i que actualment es troba espontània als boscos de ribera.
Tota la planta és glauca i glabre. Les tiges són cilíndriques amb l’interior buit, de color verd o matisades de rosa, simples fins a la part alta on es ramifiquen al formar inflorescències. Arriben fins al voltant d’un metre d’alçada. El tram de tija simple per sota de les inflorescències té fulles sèssils, estretament lanceolades de 10-15 cm de longitud, amb els marges enters i el nervi medial blanc i ample. Aquestes fulles es disposen per parelles oposades que es creuen a 90º al pujar de nivell, de manera que, vista la planta de dalt, les fulles s’ordenen en 4 rengles (foto 1ª). Més amunt, al tram de les inflorescències, les fulles es transformen en bràctees més curtes i amples. De la flor poc aparent es forma una càpsula globosa de 2 cm de diàmetre, constituïda per tres parts delimitades per solcs longitudinals, las quals al seu torn queden partides en dues per un solc menys marcat. La càpsula conté 3 llavors.
Són precisament les llavors la part de la planta que més s’havia utilitzat com a purgant, tot i que també se n’elaboraven píndoles impregnant farina amb làtex de cagamuja i afegint un recobriment de cera o mel per evitar la irritació a la boca i al coll a l’empassar-les. La pràctica de la purga amb cagamuja ha caigut en desús.
A la comarca de Bages, hem observat la cagamuja naturalitzada en boscos de ribera del Llobregat a Sant Fruitós de Bages, del Cardener a Súria i de la Gavarresa a Avinyó.
[fotos Jordi Badia]