La campaneta gran (Campanula affinis [= C.speciosa subsp.affinis]) és una herba dels talussos frescals i ombrívols, apreciada per ser endèmica del sector central de la serralada prelitoral catalana i encara més per la seva floració espectacular als mesos de maig i juny.
La campaneta gran és una herba biennal que pot formar rizomes ran de terra. Té una tija normalment simple de mig metre o més de longitud, a vegades rogenca, sempre coberta de pèls híspids, i molt fullosa, especialment a la roseta basal. Pel fet de créixer en indrets ombrívols, la tija sol inclinar-se cap al costat d’on ve la llum. Les fulles són sèssils, de forma lanceolada de fins a 15 cm de longitud per 2 cm d’amplada, de mida decreixent de baix a dalt, híspides, amb el nervi central ample, blanc i molt visible, i els marges crenats. A finals de primavera, la meitat superior de la tija esdevé un raïm de flors blaves, grans i molt vistoses que s’obren començant per la de l’extrem de la tija i seguint de dalt a baix. Les flors tenen pedicel i un doble calze verd i pilós format per 5 sèpals lanceolats que arriben fins a 1/3 o 1/2 de la corol·la i que a les escotadures s’invaginen en 5 apèndixs que miren avall. La corol·la és una campana molt oberta de 3-5 cm de longitud, de color blau violaci, a vegades blau pàl·lid o amb matís morat, acabada en 5 lòbuls curts i arrodonits. L’interior de la corol·la té forma de pentàgon regular a causa de les bases eixamplades i soldades dels filaments dels 5 estams. Aquestes grans flors són proteràndriques, els seus estams són fèrtils abans que els pistils. L’estil columnar que creix al centre de la flor travessa entre les anteres dels estams i arrossega pol·len que queda atrapat als pèls de la columna i presentat als insectes pol·linitzadors. En aquesta fase, la flor actua com a masculina. L’estil columnar segueix creixent, perd el pol·len, i a la seva punta es desenvolupen els 3 estigmes. En aquesta darrera fase, la flor es comporta com a femenina. El fruit serà una càpsula pèndula.
La campaneta gran viu en indrets inclinats i encarats al nord, ombrívols, humits i frescals, terrosos o rocosos, en roca de natura calcària.
C.affinis s’havia considerat una subespècie de C.speciosa (C.speciosa subsp.affinis), però el seu status taxonòmic ha pujat al nivell d’espècie endèmica del sector central de la serralada prelitoral catalana. El nucli de la població de C.affinis és a les parts sud de les comarques de Bages i Moianès, té algunes localitats al massís de Garraf i una localitat allunyada a la Mola de Colldejou (Baix Camp). La localitat més clàssica de C.affinis és el vessant nord del massís de Montserrat, a l’alçada de la carretera BP-1103 des del coll de Can Massana fins al monestir. C.affinis és una espècie protegida als parcs naturals de Sant Llorenç del Munt, de Montserrat, i del Garraf.
C.speciosa (= C.speciosa subsp.speciosa) és un tàxon molt proper que viu als territoris calcaris del Pirineu i del Prepirineu, i del qual deu haver-se diferenciat C.affinis per aïllament geogràfic. Ambdues espècies es separen morfològicament perquè C.affinis té les flors amb una corol·la campanulada àmpliament oberta i amb una columna central llarga que treu els estils fora de la corol·la, mentre que C.speciosa té la corol·la més cilíndrica i tancada, i una columna central més curta que manté els estigmes inclosos dins de la corol·la.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (3ª i 4ª)]