



La carbassina (Bryonia cretica ssp.dioica [= B.dioica]) és una herba enfiladissa de la família cucurbitàcies, la de la carbassa i el carbassó, la síndria i el meló. Té una arrel napiforme, gruixuda i perenne que li dóna una capacitat de creixement portentosa per renovar cada any la tija verda, prima i enfiladissa. Les fulles es disposen esparses, amb un circell cargolat com una molla per subjectar-se als arbustos que neix a l’axil·la de cadascuna. Les fulles tenen un pecíol prim de longitud variable i un limbe palmat, gran de fins a 10 cm, de contorn pentagonal amb entrants profunds. Les flors masculines i femenines surten en peus diferents. Ambdues tenen una corol·la simpètala de 5 pètals de color verd clar. Les masculines -com la que mostra la imatge 2ª- són més grans, s’agrupen en raïms més nombroses i porten 5 estams; les femenines, més escasses i petites, es distingeixen perquè ben aviat formen una baia verda a l’inici, vermella quan és madura.
La carbassina és una planta tòxica, en particular les seves baies. Per això mateix la carbassina té aplicacions farmacològiques i un ús tradicional perillós.
La carbassina creix a tota mena de terrenys moderadament humits. La seva distribució és atzarosa, ben comuna a algunes zones com la vall del Llobregat als Tres Salts (Manresa, Sant Fruitós, Talamanca) i absent a d’altres.
[fotos Jordi Badia]