La carlina cínara (Carlina acanthifolia ssp. cynara [= Carlina cynara]) és una herba biennal de la família compostes molt característica per no tenir tija i formar només una roseta ran de terra de fulles llargues i retallades en lòbuls punxosos, disposades en estrella radiada al voltant d’un magnífic capítol d’uns 10 cm de diàmetre. A l’elegància del retall de les fulles fa referència l’adjectiu acanthifolia, semblant a les fulles d’acant que decoren els capitells clàssics grecs d’estil corinti. Abans d’obrir-se, el capítol té forma de pinya o de carxofa –fet al qual al·ludeix el nom cynara– protegida per la cara externa punxosa de les bràctees inferiors; però un cop obert el capítol queda ben pla mostrant la cara interna de les bràctees superiors, com lígules de forma lanceolada o bé amb algun lòbul estret i irregular, daurades i esteses, formant un sol radiant.
La planta es manté seca durant molt temps. Per això mateix, i per la bellesa de la seva simetria radiada, hi ha la tradició de penjar-la com a element decoratiu i de benvinguda a la porta de l’estança principal o de l’entrada de les cases de pagès. A més la carlina cínara serveix d’higròmetre, es tanca sobre ella mateixa amb temps humit i s’obre completament amb temps sec.
La carlina cínara es pròpia dels prats dels estatges montà i subalpí. A la comarca de Bages es troba només a la franja oriental, a la part nord-oriental actualment segregada al Moianès i, més escadussera, al PN de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. En canvi, és una planta comuna als prats montans de la comarca veïna del Berguedà.
La carlina cínara es confon sovint amb la carlina cardiguera (Carlina acaulis) que es diferencia per tenir un peduncle curt sota el capítol –contradient el seu adjectiu específic acaulis-, per les bràctees en forma de lígula argentades en comptes de daurades i per les fulles més punxoses. Carlina acaulis viu en prats de major altitud; no consta a la flora del Bages.