Cicindela campestris és l’escarabat de la família Carabidae que tipifica la subfamília Cicindelinae. Es tracta d’un escarabat de color verd metàl·lic perfilat d’iridescència magenta o vinosa a les articulacions i apèndixs, i amb alguns punts de color groc pàl·lid i mida variable, sempre amb un d’ells centrat a la part posterior de cada èlitre. Els ulls són foscos. Tant la larva com l’adult tenen mandíbules potents, com tenalles.
Cicindela campestris és un escarabat actiu que camina rapidíssimament. Quan se sent amenaçat o nota les nostres passes per la vibració del terra, fuig en un sobtat vol curt, d’alguns metres, també ràpid. Adults i larves viuen junts en colònies a clarianes i camins poc transitats de bosc on la terra sigui tova i seca. L’adult caça agressivament d’altres insectes. Les femelles adultes ponen els ous en galeries verticals excavades al sòl, on la larva passarà un o dos anys. La larva és també caçadora, però com que no pot empaitar preses les ha d’esperar a l’aguait. La larva es posa al capdamunt de la galeria amb el cap ran de terra fent de tapa, pacient, fins que un insecte desprevingut li arribi a les mandíbules. Però si nota la nostra presència pel tremolor del terra, s’amagarà al fons del forat.
Hi ha subespècies i varietats locals descrites de C.campestris, algunes de les quals s’acosten molt a C.maroccana, una espècie amb la qual C.campestris es confon. Les dues espècies poden distingir-se visualment perquè C.campestris té color verd més decantat cap al blau i poca extensió de reflexos de color vinós, mentre que C.maroccana té un verd amb matís cap al groc i el color vinós és extens i evident al pronot on sol formar taques rodones a sobre dels dos bonys, a la sutura dels èlitres, a les potes i antenes i eventualment al cap i a la vora dels èlitres. C.campestris és present a gairebé tot Europa, mentre que C.maroccana es distribueix només per la península ibèrica, el Marroc i el sud de França. A la Catalunya central conviuen ambdues espècies, amb presència d’exemplars d’adscripció incerta atenent només a la fotografia i a la coloració. Probablement, l’espècie més comuna a les comarques de Bages i Moianès sigui C.maroccana.
[foto Jordi Badia]