La primavera del 2007, després d’haver estat durant prop de 2 anys mantingudes en captivitat a l’aviari del mas Llussà de Santpedor, les 16 cigonyes han estat anellades i alliberades. La seqüència de fotos recull el procés: l’anellament, l’espera un cop anellades, la sortida de l’aviari i el primer vol lliure.
Ara es poden contemplar les cigonyes volar lliurement i majestuosa pel cel del Bages, tot i que passen la major part del temps a la rodalia del mas que les ha vist créixer. Ara hauran d’espavilar-se i guanyar-se la vida pel seu compte. En un camp proper se’ls ha instal·lat una plataforma enlairada convidant-les a niar.
Probablement les cigonyes d’aquesta primera generació fundadora no marxaran a la tardor, a menys que les arrossegui un altre estol de pas migratori. A la primavera següent s’hauran de constituir definitivament algunes parelles, ja sigui entre elles o amb cigonyes arribades de fora. Llavors vindrà l’episodi de la construcció dels grans nius. És d’esperar que algunes de les cigonyes efectivament s’aparellin i, qui sap, potser arribin a tirar endavant ja els primers polls. A diferència de les cigonyes progenitores que han passat una temporada llarga en captivitat, les cigonyes descendents han de recuperar ja l’instint migratori característic de l’espècie.
[fotos Oriol Oms]
- Vegeu l’article Cigonyes al Pla de Bages, de Jordi Badia.
- En cas de veure amb prismàtics alguna de les cigonyes lluny de Santpedor i de poder-li llegir la identificació de l’anella blanca, us agrairem molt que ens ho feu saber (ichnbages@gmail.com). En el cas trist de trobar un ocell anellat mort, ja sigui una cigonya o qualsevol altra espècie, llavors és important de comunicar les dades (observador, espècie, lloc, causa aparent de la mort,…) a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO, Museu de Zoologia, passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona, ico@ornitologia.org ) i enviar-hi per correu l’anella metàl·lica.