El cinc-en-rama, gram negre o peucrist (Potentilla reptans) és una herba perenne de la família rosàcies, molt característica dels prats humits de fons de vall, de port reptant com el seu adjectiu específic indica i capaç d’ocupar uns quants metres quadrats d’extensió com si fos una gespa.
D’una roseta basal neixen llargues tiges estoloníferes que tornen a arrelar. A intervals regulars, d’aquestes tiges neixen fulles amb estípules al punt de ramificació, pecíol llarg i limbe palmaticompost en 5 folíols obovats d’uns 5 cm de longitud i marge dentat. El color de les fulles és verd intens. A les axil·les de les fulles neixen flors normalment solitàries, excepcionalment geminades, portades per un peduncle més llarg que la fulla corresponent. Els peduncles florals i els pecíols de les fulles, no tant els limbes foliars i els estolons, tenen pilositat curta. La flor té simetria radiada definida per 5 pètals grocs i escotats que, quan són ben oberts, aconsegueixen un diàmetre floral d’uns 2 cm. Observada la flor en detall, per sota del calze de 5 sèpals té com un segon calze, un cal·licle format també de 5 peces igualment verdes i intercalades amb els sèpals autèntics. Floreix a la primavera, però pot allargar la florida si el temps acompanya.
Els seus noms populars en català són descriptius: cinc-en-rama pel nombre de folíols, gram negre perquè ocupa el terreny i forma una gespa com el gram (Cynodon dactylon) però molt més fosca i peucrist per les fulles que poden recordar el peu d’una au, més que no pas el de Crist.
El gram negre és una herba distribuïda extensament per Europa que, a les comarques de Bages i del Moianès, embelleix els prats poc allunyats dels cursos d’aigua i les vores de camins en indrets frescals.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Krishna Sivillà (2ª i 3ª)]