La clavellina silvestre (Dianthus multiceps [= D.pungens subsp.multiceps]) és una espècie de clavell endèmica de Catalunya i Andorra que té la major part de la població repartida per la setena regió de Catalunya que comprèn les comarques de Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia.
La clavellina silvestre és una mata de base llenyosa, perenne, amb una base fullosa i tiges herbàcies primes, d’1 mm de diàmetre i uns 40 cm d’alçada, sovint inclinades. Les fulles són molt estretes, sense pecíol i amb limbe pla d’uns 20-50 mm de longitud per 1-2 mm d’amplada. Les fulles caulinars neixen oposades a nivells distants de la tija. Les tiges culminen en una o rarament 2 o 3 flors pentàmeres. La flor, inequívocament de clavellina, destaca pel seu calze llarg i tubular que s’estreny lleugerament de baix a dalt. A la base del veritable calze hi ha un calicle format per bràctees ovades acabades en una punta acuminada, més llargues com més a l’interior estan col·locades, amb la part central verda i els marges escariosos. El calicle arriba a una alçada d’entre 1/3 i 1/2 del calze. El calze és verd, estriat, d’uns 24±4 mm de longitud per 4 mm d’amplada màxima prop de la base, i acabat en 5 puntes triangulars. D’aquest calze tubular emergeixen 5 pètals de color rosa uniforme, amb una ungla forçosament estreta i llarguíssima, oberts finalment en forma de tascó amb el marge extern serrat. Els pètals no arriben a tocar-se entre ells.
La clavellina silvestre floreix als mesos de juny i juliol.
La clavellina silvestre és una planta de les brolles, amb distribució extensa a la comarca de Bages però poc abundosa.
Dianthus és un gènere de plantes procliu a la separació en formes locals, sovint d’afinitat rupícola. Al Prepirineu viu D.multiceps var. praepyrenaicus (= D.multiceps subsp. praepyrenaicus) que es distingeix pel seu calze més curt i els pètals sovint bicolors, blanc o rosa clar a la part interna i rosa intens a l’externa. A l’àrea del Montcau es troba D.seguieri subsp.requienii, la subespècie també endèmica de Catalunya, i que es diferencia de D.multiceps pel calze més curt, perquè el calicle arriba fins ben bé a la meitat del calze, i pels pètals més grossos. En aquest grup hi ha també D.pyrenaicus que té les fulles més lineals, el calze més curt i els pètals més estrets que D.multiceps. Aquesta divergència en múltiples tàxons propers sembla haver-se originat per aïllament geogràfic.
[fotos Jordi Badia]