La coronil·la glauca (Coronilla valentina subsp. glauca) és un arbust de la família papilionàcies, de fulles perennes, compostes imparipinnades de 5-7 folíols ovats.
La coronil·la glauca assoleix al voltant d’1 metre d’alçada amb tiges tortuoses, estriades, glabres i sovint rogenques. Les fulles mesuren uns 5 cm de longitud. Els folíols són sèssils, ovats o escotats com un cor dibuixat, de 15 mm de longitud per 10 mm d’amplada màxima a la meitat distal. Aquests folíols són d’un verd blavís -el verd glauc-, més aparent al revers que a l’anvers. La coronil·la glauca comença la seva floració exuberant amb l’arribada de la primavera. A l’axil·la d’algunes fulles neix un peduncle més llarg que la pròpia fulla que culmina en un glomèrul de 5-8 flors vistoses, portades per pedicels curts, de color groc viu i de 10-12 mm de longitud. Les flors, ben característiques de la família papilionàcies, recorden aquelles de la ginesta (Spartium junceum). Les flors de la coronil·la glauca tenen les particularitats d’un calze curt, com una copa d’on amb prou feines despunten els sèpals, i les ungles dels pètals també curtes, de la mateixa longitud que el calze. El llegum és pèndul, estret i amb 1-2 estrenyiments marcats.
La coronil·la glauca és una planta mediterrània, però la seva distribució original exacta és incerta. Es cultiva als jardins per la seva floració abundosa que allarga durant mesos i, a la vegada, es troba subespontània per Catalunya, en particular a la comarca de Bages on l’hem observat en espai natural a Camps (Fonollosa). La coronil·la boscana no sembla ser una espècie plenament autòctona de Catalunya, ni tampoc del País Valencià malgrat el seu nom científic Coronilla valentina.
La coronil·la boscana (Coronilla emerus), amb la qual podria confondre’s la coronil·la glauca a la Catalunya Central, és caducifòlia, les seves fulles no mostren to glauc, el peduncle de la inflorescència és curt i el seu llegum és més llarg.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]